Volem afegir uns detalls que no hem dit:
1. La Lourdes va tornar-nos a ajudar i li va dibuixar un tatuatge (per cert, molt currat) al braç del Noel.
2. Els cabells que vam tallar del Noel els vam posar al costat del seu marc clavats amb una xinxeta.
3. Quan vam arribar el dia de desmonar, ens vam trobar el full de la glamurosa molt més arrugat del que nosaltrs l'haviem deixat. Algú s'havia dedicat a arrugar-lo xD.
4. Al final del projecte vam concloure que ens haviem equivocat a l'hora d'utilitzar el concepte "glamour" per definir l'estil d'una persona. El glamour és molt extens i hi pot haver persones glamouroses d'estils completament diferents.
dimecres, 2 de juny del 2010
nenes, voleu dir?
En aquest moment faltaven hores per què s'obrís per penúltim cop l'exposició. A més, era hora de marxar i les Annes ja estaven tancant. Tot i així, nosaltres estavem acabant d'enganxar les últimes coses i elles es van haver d'esperar.
Gràcies a això, van parar atenció amb el que haviem fet i ens van fer veure que el dibuix de la glamourosa no deia res col·locat dins del marc, a més, la nostra idea inicial era que a la foto estigués pixant al labavo i en el dibuix estava exposada simplement per veure-hi la roba.
Vam decidir arrancalr-lo i en el seu lloc posar un esbós que, per sort, haviem demanat a la Lourdes, una altra vegada, que ens fes, d'una noia pixant al lavabo, sense tocar la tassa. Llavors vam agafar aquest esbós, el Roger ens el va repassar en un moment, vam agafar una xinxeta i el vam clavar al mig del marc on prèviament hi havia el dibuix de la glamourosa.
Per fi teniem el projecte "acabat". (són importants les cometes, oi?)
Gràcies a això, van parar atenció amb el que haviem fet i ens van fer veure que el dibuix de la glamourosa no deia res col·locat dins del marc, a més, la nostra idea inicial era que a la foto estigués pixant al labavo i en el dibuix estava exposada simplement per veure-hi la roba.
Vam decidir arrancalr-lo i en el seu lloc posar un esbós que, per sort, haviem demanat a la Lourdes, una altra vegada, que ens fes, d'una noia pixant al lavabo, sense tocar la tassa. Llavors vam agafar aquest esbós, el Roger ens el va repassar en un moment, vam agafar una xinxeta i el vam clavar al mig del marc on prèviament hi havia el dibuix de la glamourosa.
Per fi teniem el projecte "acabat". (són importants les cometes, oi?)
GLAMOUROSA+PUNKI
Quan va arribar el torn de la glamurosa ja era massa tard per trobar roba i el que vam fer va ser demanar-li a la Olalla, que s'havia ofert per ajudar-nos, que ens fes un dibuix de la glamurosa que teniem pensada. Per fer-ho, vam utilitzar la roba de la llibreta que ens semblava glamourós a les dues.
Al mateix temps, vam agafar uns marcs, que en realitat eren la funda del mirall dels del Kaos, i com que eren de materials i forma molt diferents (de porexpan i robust, de plàstic i fi) vam utilitzar-los per emmarcar el punki i la glamurosa, en aquest ordre.
Vam comprar uns esprais de color negre i coure per ajudar a crear l'efecte desitjat.
A part, simultàniament a lo anterior, vam imprimir amb el plotter la foto per emmarcar del Noel i també, altres de complementàries.
Un cop vam tenir la foto i el dibuix, els vam emmarcar a la paret de devant el taulell de la sala d'arts.
Al mateix temps, vam agafar uns marcs, que en realitat eren la funda del mirall dels del Kaos, i com que eren de materials i forma molt diferents (de porexpan i robust, de plàstic i fi) vam utilitzar-los per emmarcar el punki i la glamurosa, en aquest ordre.
Vam comprar uns esprais de color negre i coure per ajudar a crear l'efecte desitjat.
A part, simultàniament a lo anterior, vam imprimir amb el plotter la foto per emmarcar del Noel i també, altres de complementàries.
Un cop vam tenir la foto i el dibuix, els vam emmarcar a la paret de devant el taulell de la sala d'arts.
un!
L'endemà vam anar molt més equipades per poder crear bé el punki. La Lourdes ens va deixar els objectes relacionats amb el cabell (planxa, secador, laca...) i ella i la Soraya, ens van deixar cadenes i complements.
Ens va sorprendre lu ràpid que va estar vestit i pentinat. La cresta va queda molt guapa i realment semblava un punki.
Les fotos tampoc va ser un tema complicat i de seguida en vem tenir moltes i de xules.
Així que PER FI, teniem UN PERSONATGE FET!
Ens va sorprendre lu ràpid que va estar vestit i pentinat. La cresta va queda molt guapa i realment semblava un punki.
Les fotos tampoc va ser un tema complicat i de seguida en vem tenir moltes i de xules.
Així que PER FI, teniem UN PERSONATGE FET!
TURBINEPERRUQUERIA
Finalment va arrivar el dia de fer-li les fotos al Noel.
Un cop el vam tenir vestit va tocar pentinar-lo. La nostra idea era fer-li cresta i quan vam començar ens vam donar compte de que ens faltaven recursos i que, a més, ell tenia el cabell massa llarg.
Amb la broma li vam preguntar si li podiem tallar i ell va respondre, de forma seriosa que sí.
No ens va sorprendre gens la resposta ja que, per fi, compreniem que en aquest projecte qualsevol cosa que a fora semblava impensable, aquí es feia realitat.
Així que pim, pam vam agafar unes tisores de paper i la Cèlia va començar a tallar-li el cabell.
Mica en mica es va anar afegint gent al lavabo a veure l'espectacle. Cal afegir que, una altra cosa que em après en aquest projecte, és que cap de les dues té cap destresa per les manualitats, o sigui que tampoc la tenim per tallar el cabell.
Per tant, en el moment en que l'Edgar va entrar al labavo va ajudar-nos en el tema i, en el moment que va venir el Pol, nosaltres ens vam retirar i van ser ells qui sen van ocupar.
Finalment, el Noel va sortir amb una pelada ben bona però ben feta!
Voliem aixecar-li la cresta en aquell moment però es va fer l'hora de plagar i vam haver de deixar-ho per l'endemà.
Un cop el vam tenir vestit va tocar pentinar-lo. La nostra idea era fer-li cresta i quan vam començar ens vam donar compte de que ens faltaven recursos i que, a més, ell tenia el cabell massa llarg.
Amb la broma li vam preguntar si li podiem tallar i ell va respondre, de forma seriosa que sí.
No ens va sorprendre gens la resposta ja que, per fi, compreniem que en aquest projecte qualsevol cosa que a fora semblava impensable, aquí es feia realitat.
Així que pim, pam vam agafar unes tisores de paper i la Cèlia va començar a tallar-li el cabell.
Mica en mica es va anar afegint gent al lavabo a veure l'espectacle. Cal afegir que, una altra cosa que em après en aquest projecte, és que cap de les dues té cap destresa per les manualitats, o sigui que tampoc la tenim per tallar el cabell.
Per tant, en el moment en que l'Edgar va entrar al labavo va ajudar-nos en el tema i, en el moment que va venir el Pol, nosaltres ens vam retirar i van ser ells qui sen van ocupar.
Finalment, el Noel va sortir amb una pelada ben bona però ben feta!
Voliem aixecar-li la cresta en aquell moment però es va fer l'hora de plagar i vam haver de deixar-ho per l'endemà.
dies de treball
Amb el temps a sobre les idees se'ns van començar a aclarir.
Vam seguir treballant amb els personatges però vem reeordenar la manera de com fer-ho.
Com que amb la gramurosa estavem liades trobant el vestuari concret, vam abançar amb el punki.
Amb el punki ho vem tenir més fàcil ja que, des d'un principi, ens vem basar en imatges per decidir el vestuari.
Li vam demanar al Noel, que era el nostre model, si podia portar la roba que haviem pensat però no va ser fins al cap d'uns dies que vam fer les fotos.
En aquests dies vam acabar els quaderns i tot el tema de "papeleo".
El que també vam fer molt, va ser anar a la botiga de les cartolines. Tant que al final la Lia i la noia es van fer amigues jajaja.
Vam seguir treballant amb els personatges però vem reeordenar la manera de com fer-ho.
Com que amb la gramurosa estavem liades trobant el vestuari concret, vam abançar amb el punki.
Amb el punki ho vem tenir més fàcil ja que, des d'un principi, ens vem basar en imatges per decidir el vestuari.
Li vam demanar al Noel, que era el nostre model, si podia portar la roba que haviem pensat però no va ser fins al cap d'uns dies que vam fer les fotos.
En aquests dies vam acabar els quaderns i tot el tema de "papeleo".
El que també vam fer molt, va ser anar a la botiga de les cartolines. Tant que al final la Lia i la noia es van fer amigues jajaja.
En blanc
El 10 de Maig ens vam quedar en blanc. Estàvem totalment bloquejades, no va ser per falta de feina, de fet teníem els catàlegs a mitges, però la veritat és que no vam fer res.
Vam perdre un dia de treball i així que aquella tarda ens vam haver d’emportar la feina a casa! No teníem més remei... Això sí, al dia següent, no ens vam quedar de braços creuats!
Vam perdre un dia de treball i així que aquella tarda ens vam haver d’emportar la feina a casa! No teníem més remei... Això sí, al dia següent, no ens vam quedar de braços creuats!
Cartolines de colors
Amb la idea de glamour ja entesa per les dues, havíem d'exposar d'alguna forma les imatges que havíem retallat. La primera idea que vam tenir va ser fer-ho en forma de catàleg, com els catàlegs de pinta ungles o pinta llavis. Però vam pensar en una altra cosa millor, que fossin com un dossier, d’aquesta manera les imatges es veurien millor.
El primer pas va ser comprar cartolines de colors per a que els catàlegs quedessin més macos i menys seriosos. La veritat es que en dues setmanes vam fer moltes visites a la botiga de les cartolines, la noia ja ens tenia confiança!
I llavors unes quantes sessions de tisores i pega. En aquell moment vam consolidar un idea que ja teníem: mai ens passarem al plàstic. Està clar que això de les manualitats no és per nosaltres, però al cap i a la fi, va quedar molt bé.
Podeu comprovar-ho veient les fotos del diari fotogràfic!
El primer pas va ser comprar cartolines de colors per a que els catàlegs quedessin més macos i menys seriosos. La veritat es que en dues setmanes vam fer moltes visites a la botiga de les cartolines, la noia ja ens tenia confiança!
I llavors unes quantes sessions de tisores i pega. En aquell moment vam consolidar un idea que ja teníem: mai ens passarem al plàstic. Està clar que això de les manualitats no és per nosaltres, però al cap i a la fi, va quedar molt bé.
Podeu comprovar-ho veient les fotos del diari fotogràfic!
dimarts, 1 de juny del 2010
Sí o No? Aquesta és la qüestió
Després del xoc... la llum!
Al veure que no es posavam dacord amb el significat dels conceptes vam decidir canvia de tàctica.
Vam agafar unes revistes de moda i ens vam aïllar al pis de dalt. Vam observar totes les fotografies i vam per cuatre pilonets de fotos, estaven dividits en: glamour de les dues, glamur Cèl, glamour Lia i no glamour. Un cop acabar aquesta feina vam veure els resultats: la nostre idea de glamour era totalment diferent!
Al veure que no es posavam dacord amb el significat dels conceptes vam decidir canvia de tàctica.
Vam agafar unes revistes de moda i ens vam aïllar al pis de dalt. Vam observar totes les fotografies i vam per cuatre pilonets de fotos, estaven dividits en: glamour de les dues, glamur Cèl, glamour Lia i no glamour. Un cop acabar aquesta feina vam veure els resultats: la nostre idea de glamour era totalment diferent!
"Houston, Houston tenim un problema"
Ja teníem els personatges vestits amb la roba que la gent ens havia deixat la gent. Però hi havia alguna cosa que no anava bé. Només començar la glamurosa ja no era glamurosa, era una cosa indescriptible, havíem de tornar a començar. Tot i això, vam fer les fotografies corresponents, al cap i a la fi, es tracta d’un work in progress.
En aquell moment estàvem desesperades i no sabíem que fer. I com no la Marta va venir a ajudar-nos. Ella ens va plantejar una pregunta, i ens va fer despertar.
La pregunta era: què és per vosaltres una dona glamurosa?
I per suposat, la pregunta va quedar en blanc.
Ens vam adonar de que no sabíem que era una dona glamurosa, i el que era pitjor, teníem idees molt diferents.
Per cert, les desastroses fotos estan al diari fotogràfic.
En aquell moment estàvem desesperades i no sabíem que fer. I com no la Marta va venir a ajudar-nos. Ella ens va plantejar una pregunta, i ens va fer despertar.
La pregunta era: què és per vosaltres una dona glamurosa?
I per suposat, la pregunta va quedar en blanc.
Ens vam adonar de que no sabíem que era una dona glamurosa, i el que era pitjor, teníem idees molt diferents.
Per cert, les desastroses fotos estan al diari fotogràfic.
Hi com els vestims?
Un cop vam tenir les proves impreses tocava pensar la roba dels personatges. El primer que vam fer va ser fer les fitxes de dos dels personatges. Era molt important saber, de cap a peus, el vestuari que volíem utilitzar.
Aquestes són les fitxes:
ALÍCIA MARQUÈS:
! Collaret verd de Nespresso
! Arracades grans, penjant de color coure/metàl·lic
! Anells: a la mà dreta, en el dit del cor: anell amb volum amb una pedra semipreciosa.
A la mà esquerra anell de casada de color or i al mig un altre anell simple
! Vestit marró xocolata per sobre els genolls, tirants, escot de pic, cenyit de la cintura i voladís
! Mitges vermelles o crema
! Sabates o botins verds. En el cas de les sabates, obertes i de taló. En el cas dels botins, de taló també. (En el cas que sigui un verd molt diferent del collaret, les sabates seran vermelles i les mitges de color crema)
! Pentinat: Recollit
ROGER POU:
! Gorra destrossada, amb punxes i teles enganxades
! Tatuatge al braç esquerre i al coll
! Polsera de les peces metàl·liques de les cordes d’estendre i polsera de punxes
! Samarreta amb les mànigues estripades de color groc o algun altre color cridaner
! Pantalons “pitillo” de color fosc, texà o negre
! Botes de muntanya
! Pentinat: Cresta
SILVÍA GARCIA:
! Cadena de plata amb os Tous i arracades de plata (penjant o aro)
! Polsera “Pandora”
! Camisa blanca de màniga llarga
! Faldilla de vestir color gris
! Mitges transparents
! Sabates de tacó negres
! Bossa de mà gran vermell
! Pentinat: Cua alta
Aquestes són les fitxes:
ALÍCIA MARQUÈS:
! Collaret verd de Nespresso
! Arracades grans, penjant de color coure/metàl·lic
! Anells: a la mà dreta, en el dit del cor: anell amb volum amb una pedra semipreciosa.
A la mà esquerra anell de casada de color or i al mig un altre anell simple
! Vestit marró xocolata per sobre els genolls, tirants, escot de pic, cenyit de la cintura i voladís
! Mitges vermelles o crema
! Sabates o botins verds. En el cas de les sabates, obertes i de taló. En el cas dels botins, de taló també. (En el cas que sigui un verd molt diferent del collaret, les sabates seran vermelles i les mitges de color crema)
! Pentinat: Recollit
ROGER POU:
! Gorra destrossada, amb punxes i teles enganxades
! Tatuatge al braç esquerre i al coll
! Polsera de les peces metàl·liques de les cordes d’estendre i polsera de punxes
! Samarreta amb les mànigues estripades de color groc o algun altre color cridaner
! Pantalons “pitillo” de color fosc, texà o negre
! Botes de muntanya
! Pentinat: Cresta
SILVÍA GARCIA:
! Cadena de plata amb os Tous i arracades de plata (penjant o aro)
! Polsera “Pandora”
! Camisa blanca de màniga llarga
! Faldilla de vestir color gris
! Mitges transparents
! Sabates de tacó negres
! Bossa de mà gran vermell
! Pentinat: Cua alta
dilluns, 31 de maig del 2010
Què està passant
Un cop vam tenir les fotos i les fitxes tècniques les haviem d'imprimir.
Així que ens vam quedar un dia al cole per fer-ho. En aquest moment va començar un malson:
Les impresores feien el que volien! la tinta s'acabava! els ordinadors es penjaven! el photoshop era un caos i nosaltres no ens aclariem amb ell! A més, el Plotter es un tiquis miquis que no acaba de funcionar mai!
Era desperant, nosaltres feiem i feiem i no paràvem de trobar entrebacs.
Finalment la Cèlia va decidir reflexar en paraules el que estava passant. L'escrit de sota és el resultat d'un quart d'hora escribint al màxim de ràpid les frases de la gent del voltant, el resultat: un caos.
"què està passant!?
Me’n vaig al bar, (cadires), bon vent, k ha passao, imprimir, que és això, no hi ha fulls, tiririri, aiïda no hi ha fulls, joer la tenim liada, ho has de fer cada cop, ens sudem la polla i ho imprimirm, el problema és que, tutu, para, no forcis, demà, SILENCI, el meu menjar! està aki! uuuf, ui! donde estan? blablablabla, l'Alvar es cagará, em maten a mi, (boca plena), saps allò dels missatges que els hi tallen el cap? que posa, s'està imprimint, ja hi ha paper, aïda, quan vulguis, la cèlia fa un treball sob re el facebook, ja està, l'unic k... jajajaj estàs escribin això? k bo no? Algu va cap a la fàbrica? Què? No, sí nosaltres! titititititi eeei, bubum haaay, Cèlia està tot llest x imprimir, una csoa, vaig a esmorzar, cèlia, ja pots imprimir, però un moment tius perque.. (boca plena) on estaves willy? tens agregada a la belén? Veig a la gent que la te i no la trobo. PIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII, noel vas a la Roca Umbert? és l'hora del pati ja? No kda una h, a no queda mitja hora. Avui no vens i mira. Ja n'hi ha prou no cèlia? Sí, avisa quan acabis, Has vist com està tocant el Renato¿ Vaia guitarron, vaia guiarrat! (soroll) Es un pepinal eh? Es fa de nit i.. uiuiuiuiui QUÈ ESTÀ PASSANT? (lia) silenci, kin es el paper fotogràfic? Les seves coses? Lia tens càmara oi? Pk això és procés. Vale, quian impresora éS? la i2... la i243, ara no surt! Cèlia no toquis re que arhaw urtnaysp pwrestaashasaas! Mira, amb les dues cares! That it's a... uoooo (8) Al igual només qudea un full de tot el toxote que he posat que era un tros així? .. Sí. Vale posa, a ki li diu? Merda no podem fer fotos. Lia queda tinta o no allà? és el que t'hanava a dir? No quan acabem les fotos que en tenim 5 o 6 i no tira, saps? Con que professor estais vosotros? Ahora mismo con ninguno, Pues.., (s'ha perdut en el soroll) Què ha dit? Som artistes nosaltres. Em Cèlia torna a dintre lu de l'estoig? Qu``eèèèèè``e?! Cèlia ha tornat a passar!! Pk ha tornat a passar!? Perquè ens agafa el fulls de dos en dos? que és paper fotogràfic, que és molt caar! Vale o sigui poso aket al revés, sí A on anem? Posa imprimir! He de posar algo de mideS? M... potser podem carragarlaa... A sísí (guitarres) Vaig a llegir que he escrit, Cèlia que no ens descuidem la bateria de la càmara eh? Vale, Te'n recordaras, Cèlia :O IMPRESORAS QUE DECIDEN HACER HUELGA EN MOEMNTOS CRUCIALES, és el nostre gruuup! Vaig a posar me gusta. Vale Cèl la foto ja ha sortit. OOOOH que preciosaaa. En teoria sí, Vale, quina tirem. Hauriem de fer una proba no? No ho publico no això? Home si vols menys, saps? pk tan llarg.. No plou?? (bombo, pumpumpum,pum) Holaaa. (tos) Holaa. Mira que ens ha passat amb la tinta, a docns queda b. Marxeu ja cap allà? S'ha imprès lia? Esque clar primer em de fer la proba del tamany... No, no! diria que està tornant a sortir la d'abans. Ja la cancelo jo! Segur eh? Doncs no nopara. Vale torno a posar un paper. Vale docns ara posa akesta (bateria) Sabeu si ens quedem a dinar per allà al centre? Segur. Què e´s a i quarrt el pati? Sí, té so aoxò cèlia? Sí d 'aqui 10 minuts. Sí que redactes noia, jej, Aquesta impresora m'està posant dels nervis, En que estàs pensando.. FUM! toma. Dios, dios, dios. uuuh tinc molt poca bateriaa. Ens veiem, a la troca, síí, araaa, quèè? fins ara, que es això o sigui... Què està passant? full raro. Aviam si te so i puc posar musiqueta... Mira avera si posa que està amb pausa o ago? Vols que el canceli i el torni a posar? Què? Que si vols que el canceli i ho torni a posar? Que si vull que m'ensenyis a tonificar?? JAJA no, que si vols que canceli i ho tornia posar! Sí. Vale no va el so, vale docns mira, poso un full allà i fem una proba. (S'obre la porta, MUSCA!) (de lluny: és la professora d'escèniques) oOH! Ha dit la professora d'escèniques! Sí, ves a mirar! Has dit i013 oi? Hola Marta! No ara no et necessitem. Cèlia diria que això no te tinta. Val doncs hos espero al bar i així us porto. (Cèlia s'ailla amb els cascos) Això era borros o es espuma ? Vale ho hauriemd e tallar amb la guillotina d'abaix.
ESTRÉS, AIXÒ ÉS ART??
vale, s'està imprimnt la bonaa!
Oh que bona que està la bezoya, mira que el principi..."
Suposem que és dificil d'entendre però tampoc cal, en aquell moment nosaltres tampoc enteniem res.
Així que ens vam quedar un dia al cole per fer-ho. En aquest moment va començar un malson:
Les impresores feien el que volien! la tinta s'acabava! els ordinadors es penjaven! el photoshop era un caos i nosaltres no ens aclariem amb ell! A més, el Plotter es un tiquis miquis que no acaba de funcionar mai!
Era desperant, nosaltres feiem i feiem i no paràvem de trobar entrebacs.
Finalment la Cèlia va decidir reflexar en paraules el que estava passant. L'escrit de sota és el resultat d'un quart d'hora escribint al màxim de ràpid les frases de la gent del voltant, el resultat: un caos.
"què està passant!?
Me’n vaig al bar, (cadires), bon vent, k ha passao, imprimir, que és això, no hi ha fulls, tiririri, aiïda no hi ha fulls, joer la tenim liada, ho has de fer cada cop, ens sudem la polla i ho imprimirm, el problema és que, tutu, para, no forcis, demà, SILENCI, el meu menjar! està aki! uuuf, ui! donde estan? blablablabla, l'Alvar es cagará, em maten a mi, (boca plena), saps allò dels missatges que els hi tallen el cap? que posa, s'està imprimint, ja hi ha paper, aïda, quan vulguis, la cèlia fa un treball sob re el facebook, ja està, l'unic k... jajajaj estàs escribin això? k bo no? Algu va cap a la fàbrica? Què? No, sí nosaltres! titititititi eeei, bubum haaay, Cèlia està tot llest x imprimir, una csoa, vaig a esmorzar, cèlia, ja pots imprimir, però un moment tius perque.. (boca plena) on estaves willy? tens agregada a la belén? Veig a la gent que la te i no la trobo. PIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII, noel vas a la Roca Umbert? és l'hora del pati ja? No kda una h, a no queda mitja hora. Avui no vens i mira. Ja n'hi ha prou no cèlia? Sí, avisa quan acabis, Has vist com està tocant el Renato¿ Vaia guitarron, vaia guiarrat! (soroll) Es un pepinal eh? Es fa de nit i.. uiuiuiuiui QUÈ ESTÀ PASSANT? (lia) silenci, kin es el paper fotogràfic? Les seves coses? Lia tens càmara oi? Pk això és procés. Vale, quian impresora éS? la i2... la i243, ara no surt! Cèlia no toquis re que arhaw urtnaysp pwrestaashasaas! Mira, amb les dues cares! That it's a... uoooo (8) Al igual només qudea un full de tot el toxote que he posat que era un tros així? .. Sí. Vale posa, a ki li diu? Merda no podem fer fotos. Lia queda tinta o no allà? és el que t'hanava a dir? No quan acabem les fotos que en tenim 5 o 6 i no tira, saps? Con que professor estais vosotros? Ahora mismo con ninguno, Pues.., (s'ha perdut en el soroll) Què ha dit? Som artistes nosaltres. Em Cèlia torna a dintre lu de l'estoig? Qu``eèèèèè``e?! Cèlia ha tornat a passar!! Pk ha tornat a passar!? Perquè ens agafa el fulls de dos en dos? que és paper fotogràfic, que és molt caar! Vale o sigui poso aket al revés, sí A on anem? Posa imprimir! He de posar algo de mideS? M... potser podem carragarlaa... A sísí (guitarres) Vaig a llegir que he escrit, Cèlia que no ens descuidem la bateria de la càmara eh? Vale, Te'n recordaras, Cèlia :O IMPRESORAS QUE DECIDEN HACER HUELGA EN MOEMNTOS CRUCIALES, és el nostre gruuup! Vaig a posar me gusta. Vale Cèl la foto ja ha sortit. OOOOH que preciosaaa. En teoria sí, Vale, quina tirem. Hauriem de fer una proba no? No ho publico no això? Home si vols menys, saps? pk tan llarg.. No plou?? (bombo, pumpumpum,pum) Holaaa. (tos) Holaa. Mira que ens ha passat amb la tinta, a docns queda b. Marxeu ja cap allà? S'ha imprès lia? Esque clar primer em de fer la proba del tamany... No, no! diria que està tornant a sortir la d'abans. Ja la cancelo jo! Segur eh? Doncs no nopara. Vale torno a posar un paper. Vale docns ara posa akesta (bateria) Sabeu si ens quedem a dinar per allà al centre? Segur. Què e´s a i quarrt el pati? Sí, té so aoxò cèlia? Sí d 'aqui 10 minuts. Sí que redactes noia, jej, Aquesta impresora m'està posant dels nervis, En que estàs pensando.. FUM! toma. Dios, dios, dios. uuuh tinc molt poca bateriaa. Ens veiem, a la troca, síí, araaa, quèè? fins ara, que es això o sigui... Què està passant? full raro. Aviam si te so i puc posar musiqueta... Mira avera si posa que està amb pausa o ago? Vols que el canceli i el torni a posar? Què? Que si vols que el canceli i ho torni a posar? Que si vull que m'ensenyis a tonificar?? JAJA no, que si vols que canceli i ho tornia posar! Sí. Vale no va el so, vale docns mira, poso un full allà i fem una proba. (S'obre la porta, MUSCA!) (de lluny: és la professora d'escèniques) oOH! Ha dit la professora d'escèniques! Sí, ves a mirar! Has dit i013 oi? Hola Marta! No ara no et necessitem. Cèlia diria que això no te tinta. Val doncs hos espero al bar i així us porto. (Cèlia s'ailla amb els cascos) Això era borros o es espuma ? Vale ho hauriemd e tallar amb la guillotina d'abaix.
ESTRÉS, AIXÒ ÉS ART??
vale, s'està imprimnt la bonaa!
Oh que bona que està la bezoya, mira que el principi..."
Suposem que és dificil d'entendre però tampoc cal, en aquell moment nosaltres tampoc enteniem res.
"Mans a la obra!" Segona part
Llavors va arribar el torn de la Lia!
(Provando, provando, que et sembla així, Cèl? Baixo més el cap?)
Cada cop estava més desfeta!
I després d'anar al servei cal rentar-se les mans!
-Identificació-
Un cop vam tenir els personatges pensats, vam fer la seva fitxa tècnica (a sota).
D'aquest punt ens en vam ensortir prou bé i vam poder fer uns personatges força coherents.
Cal dir que quan els hi vam ensenyar al Manel ens va ensenyar algunes contradiccions que haviem fet sense adonar-nos-en. Com per exemple, que la glamurosa no estava casada, entre d'altres.
Aquestes són les fixes originals que vam fer:
NOM: Alícia Marquès
EDAT: 32
CLASSE SOCIAL: Alta
ESTAT CIVIL: Casada
PROFESSIÓ: Propietària d’una botiga de decoració d’interiors
INTERESSOS: El disseny d’interiors, la hípica i li agrada molt fer vida social.
PETITA HISTÒRIA: Filla de família benestant, va estudiar al Liceu Francès de Barcelona. És una persona sociable i agradable, però a vegades es deixa portar per idees hipòcrites i superficials, això fa que la seva relació amorosa no sigui del tot sincera. Al 2004 va muntar el seu negoci, el qual ha tingut un gran èxit fins ara.
UBICACIÓ EN EL PROJECTE: Asseguda a la tassa del vàter fent caca. Té els seus objectes personals repartits pel lavabo.
NOM: Roger Pou
EDAT: 18
CLASSE SOCIAL: Mitja
ESTAT CIVIL: En una relació oberta
PROFESSIÓ: Cambrer i estudiant de primer any d’ASC
INTERESSOS: Interessat en la música, sobretot per la punk, toca el baix.
PETITA HISTÒRIA: Neix a una ciutat del Barcelonès i estudia en l’ensenyament públic. És de idees clares, radical i amb molt sentit del humor. En el tema de l’amor, és molt enamoradís.
UBICACIÓ EN EL PROJECTE: S’està arreglant davant del mirall de l’ascensor.
NOM: Anaís Montes
EDAT: 17
CLASSE SOCIAL: Mitja
ESTAT CIVIL: en una relació
PROFESSIÓ: Estudiant de 1r de batxillerat artístic
INTERESSOS: l’Anime, fanàtica de Lamb of God
PETITA HISTÒRIA: filla de funcionaris, viu a Palau-solità i Plegamans on estudia. De caràcter tancat i poc sociable, és esquerpa però alhora influenciable. Pel que fa a l’amor, li agraden les relacions estables ja siguin amb homes o dones.
UBICACIÓ EN EL PROJECTE: A l’interior de la sala d’arts, sota uns focus simulant una sessió fotogràfica.
NOM: Sílvia Garcia
EDAT: 26
CLASSE SOCIAL: mitja
ESTAT CIVIL: soltera
PROFESSIÓ: administrativa
INTERESSOS: li agrada molt la ciutat i passejar pel mar en el seu temps lliure. Li apassiona la moda, sobretot les sabates.
PETITA HISTÒRIA: ha viscut tota la vida al centre de Barcelona on ha cursat els estudis de primària i secundària a les Escoles Pies, el batxillerat, però, en un institut públic. És una persona oberta i enriolada, es fa la dura però en la mirada es nota la inseguretat. En el tema amorós ha tingut molts tipus de relacions, ara per ara, prefereix el sexe esporàdic.
D'aquest punt ens en vam ensortir prou bé i vam poder fer uns personatges força coherents.
Cal dir que quan els hi vam ensenyar al Manel ens va ensenyar algunes contradiccions que haviem fet sense adonar-nos-en. Com per exemple, que la glamurosa no estava casada, entre d'altres.
Aquestes són les fixes originals que vam fer:
NOM: Alícia Marquès
EDAT: 32
CLASSE SOCIAL: Alta
ESTAT CIVIL: Casada
PROFESSIÓ: Propietària d’una botiga de decoració d’interiors
INTERESSOS: El disseny d’interiors, la hípica i li agrada molt fer vida social.
PETITA HISTÒRIA: Filla de família benestant, va estudiar al Liceu Francès de Barcelona. És una persona sociable i agradable, però a vegades es deixa portar per idees hipòcrites i superficials, això fa que la seva relació amorosa no sigui del tot sincera. Al 2004 va muntar el seu negoci, el qual ha tingut un gran èxit fins ara.
UBICACIÓ EN EL PROJECTE: Asseguda a la tassa del vàter fent caca. Té els seus objectes personals repartits pel lavabo.
NOM: Roger Pou
EDAT: 18
CLASSE SOCIAL: Mitja
ESTAT CIVIL: En una relació oberta
PROFESSIÓ: Cambrer i estudiant de primer any d’ASC
INTERESSOS: Interessat en la música, sobretot per la punk, toca el baix.
PETITA HISTÒRIA: Neix a una ciutat del Barcelonès i estudia en l’ensenyament públic. És de idees clares, radical i amb molt sentit del humor. En el tema de l’amor, és molt enamoradís.
UBICACIÓ EN EL PROJECTE: S’està arreglant davant del mirall de l’ascensor.
NOM: Anaís Montes
EDAT: 17
CLASSE SOCIAL: Mitja
ESTAT CIVIL: en una relació
PROFESSIÓ: Estudiant de 1r de batxillerat artístic
INTERESSOS: l’Anime, fanàtica de Lamb of God
PETITA HISTÒRIA: filla de funcionaris, viu a Palau-solità i Plegamans on estudia. De caràcter tancat i poc sociable, és esquerpa però alhora influenciable. Pel que fa a l’amor, li agraden les relacions estables ja siguin amb homes o dones.
UBICACIÓ EN EL PROJECTE: A l’interior de la sala d’arts, sota uns focus simulant una sessió fotogràfica.
NOM: Sílvia Garcia
EDAT: 26
CLASSE SOCIAL: mitja
ESTAT CIVIL: soltera
PROFESSIÓ: administrativa
INTERESSOS: li agrada molt la ciutat i passejar pel mar en el seu temps lliure. Li apassiona la moda, sobretot les sabates.
PETITA HISTÒRIA: ha viscut tota la vida al centre de Barcelona on ha cursat els estudis de primària i secundària a les Escoles Pies, el batxillerat, però, en un institut públic. És una persona oberta i enriolada, es fa la dura però en la mirada es nota la inseguretat. En el tema amorós ha tingut molts tipus de relacions, ara per ara, prefereix el sexe esporàdic.
"Mans a la obra!"
Un cop ja vam tenir els personatges identificats va arribar l'hora de començar a investigar. Aquell dia vam començar amb dos personatges: la glamurosa pixant en un lavabo i el punki remirant-se al mirall de l'ascensor.
En aquesta imatge es veu com la Lia li estava ensenyant al Noel que era el que estavam buscant en el seu personatge.
Aquest cop en Noel va provar
ell mateix de mirar-se al mirall!
Qué tal des de una altra prepectiva?
divendres, 28 de maig del 2010
La idea
El dia 20 d’abril vam elaborar la idea definitiva que consistia en descontextualitzar alguns personatges tòpics. Ens vam inspirar a partir de l’explicació que ens va fer el Manel Clot sobre la Cindy Sherman, una dona que treballava la fotografia des de tòpics americans i l’ajuda que vam rebre de la Marta Otín a l’hora de caracteritzar aquests personatges.
En un principi vam idear 5 personatges.
1. La Glamurosa pixant en un lavabo
2. L’Executiu rebuscant a les escombraries
3. L’Administrativa obrint les calvegueres
4. El Punki remirant-se al mirall de l’ascensor
5. La Emo sota uns focus
Que més endavant vam fer unes fitxes tècniques.
En un principi vam idear 5 personatges.
1. La Glamurosa pixant en un lavabo
2. L’Executiu rebuscant a les escombraries
3. L’Administrativa obrint les calvegueres
4. El Punki remirant-se al mirall de l’ascensor
5. La Emo sota uns focus
Que més endavant vam fer unes fitxes tècniques.
Inicis...
La primera idea que vam tenir juntes va ser la dels maniquins humans. Preteníem fer nosaltres mateixes de maniquins i vestir-nos d'una manera determinada, entrant dins d'un tòpic o tribu urbana.
Estèticament ho teníem tot molt clar però el nostre projecte no avançava perquè no tenia cap intenció artística, sinó que s'estava convertint en una excusa per fer un estudi a posteriori de les reaccions del públic envers nosaltres.
Vam decidir que ho havíem de canviar.
Estèticament ho teníem tot molt clar però el nostre projecte no avançava perquè no tenia cap intenció artística, sinó que s'estava convertint en una excusa per fer un estudi a posteriori de les reaccions del públic envers nosaltres.
Vam decidir que ho havíem de canviar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)